dijous, 19 de maig del 2011

dimarts, 17 de maig del 2011

FORAMINÍFERS

Els foraminífers són microfòssils protozous proveïts d’una closca calcària de forma i caràcters extraodinàriament variable, dins la closca hi viu l'animal. Coneixem més de 200.000 espècies, hi ha formes actuals i formes que es troben a través els fòssils.


Els primers foraminífers van apareixer en el periode Atdabanià, que comprèn el temps entre fa 530 i 524 milions d'anys.


Aquests van conviure amb diversos organismes, els més comuns:

- Trilobits: són una classe d'artròpodes molt coneguts.
- Priapúlids: són un filum* de cucs marins amb una trmopa espinosa extensible
- Esponges de mar:
- Braquiòpedes: són un petit filum d'animals invertebrats marins.
- Cordats: són un filum d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats
- Anomalocàrid: van ser un grup d'animals molts antics coneguts a través dels fòssils.




* filum: unitat sistemàtica entre el regne i la classe.













50 milions d'anys.

dilluns, 9 de maig del 2011

EQUATORIAL

SELVÀTIC


D'erosió
- Pa de sucre: són convexos i integren un conjunt d'elevacions en forma de mitja taronja que són constituïts per roques granítiques.



- Carsts en torres: es forma quan el procés és intens i ràpid. Aquestes torres s'originen per dissolusió rapidíssima en les diaclasis. Tan ràpid que no es desenvolupen les formes endocàrstiques.

TROPICAL

ESTÈPTIC


D'erosió
- Peneplans: és una àmplia planura gaire bé uniforme, amb lleugeres desnivellacions causes per l'erosió i conques hidrogràfiques.




SUBDESÈRTIC


D'erosió
- Lleres seques: és un riu on no hi passa aigua fins que hi plou, que baixa molta aigua.




De sedimentació
- Cons de dejecció: és una forma de modelat fluvial del curs dels rius que consisteix en una acumulació de la major part dels materials arrossegats pels rius (també en domini climàtic desèrtic)




DESÈRTIC


D'erosió
- Regs: és una superfície del desert que està cuberta per fragments de roques



- Monts illa(també en domini climàtic selvàtic)








De sedimentació



- Glacis
(també en domini climàtic selvàtic)






- Planes endorreiques





TEMPERADA

OCEÀNIC, CONTINENTAL, MEDITERRANI





D'erosió


- Xaragalls i barrancs




- Valls en V







- Carst normal





De sedimentació


- Terrasses






- Al·luvió
























dimarts, 3 de maig del 2011

Polar i Alpina











GLACIAL

D'erosió
- Llacs de sobreexcavació



- Valls en U



- Paviments estriats



- Roques moltonades




De sedimentació

-Cordons morenics



- Drumlins



- Eskers





PERIGLACIAL

D'erosió
-Crestes



- Agulles glacials






De sedimentació


- Loess






- Tarteres













dimarts, 26 d’abril del 2011

Delta del Nil

FORMACIÓ

El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani. Està situat al nord d'Egipte i té forma de la lltre Grega Delta (Δ). D'aquest fet prové el nom donat pels antics grecs. És un dels deltes més grans del món, incloent aproximadament des d'Alexandria a l'oest a Port Saïd a l'est, a la costa mediterrània, i fins a la ciutat d'El Caire pel sud. Aproximadament, el delta fa de nord a sud 160 km de longitud, i té, d'est a oest, uns 240 quilòmetres de costa. És una regió fèrtil, molt apta per a la agricultura i densament poblada. En l'Antic Egipte aquestes terres eren denominades el Baix Egipte.

MAPA
Escala: 100Km



Hjulstrom

Henning Filip Hjulström (octubre 6, 1902 a març 26, 1982) va ser un geògraf suec. Hjulström va ser professor de geografia a la Universitat d'Uppsala el 1944, i el 1949, quan el subjecte de la geografia es va dividir, es va convertir en professor de Geografia Física.

"El Fyris River":
tesi doctoral Filip Hjulström, que figura un dels primers estudis quantitatius dels processos geomorfològics que hagi estat publicada. Va realitzar un estudi de transport de sediments i l'erosió del sòl en l'àrea de drenatge del riu Fyris, basant-se en una mostra d'aigua al dia que ell va prendre al seu pas en el camí cap al departament, i va analitzar el contingut de sediments en suspensió. Els seus estudiants van seguir en el mateix sentit, la realització d'estudis quantitatius de transport massiu, transport fluvial, la deposició del delta , i els processos costaners . Això es va convertir en "l'Escola d'Uppsala de Geografia Física".

Hjulström és més conegut per crear la corba Hjulström, que descriu els llindars d'erosió i deposició de partícules en l'aigua corrent.