ESTRUCTURES SEDIMENTARIES

FORAMINÍFERS

Els foraminífers són microfòssils protozous proveïts d’una closca calcària de forma i caràcters extraodinàriament variable, dins la closca hi viu l'animal. Coneixem més de 200.000 espècies, hi ha formes actuals i formes que es troben a través els fòssils.


Els primers foraminífers van apareixer en el periode Atdabanià, que comprèn el temps entre fa 530 i 524 milions d'anys.


Aquests van conviure amb diversos organismes, els més comuns:

- Trilobits: són una classe d'artròpodes molt coneguts.
- Priapúlids: són un filum* de cucs marins amb una trmopa espinosa extensible
- Esponges de mar:
- Braquiòpedes: són un petit filum d'animals invertebrats marins.
- Cordats: són un filum d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats
- Anomalocàrid: van ser un grup d'animals molts antics coneguts a través dels fòssils.




* filum: unitat sistemàtica entre el regne i la classe.













50 milions d'anys.

EQUATORIAL

SELVÀTIC


D'erosió
- Pa de sucre: són convexos i integren un conjunt d'elevacions en forma de mitja taronja que són constituïts per roques granítiques.



- Carsts en torres: es forma quan el procés és intens i ràpid. Aquestes torres s'originen per dissolusió rapidíssima en les diaclasis. Tan ràpid que no es desenvolupen les formes endocàrstiques.

TROPICAL

ESTÈPTIC

D'erosió
- Peneplans: és una àmplia planura gaire bé uniforme, amb lleugeres desnivellacions causes per l'erosió i conques hidrogràfiques.

SUBDESÈRTIC

D'erosió

- Lleres seques: és un riu on no hi passa aigua fins que hi plou, que baixa molta aigua.

De sedimentació

- Cons de dejecció: és una forma de modelat fluvial del curs dels rius que consisteix en una acumulació de la major part dels materials arrossegats pels rius (també en domini climàtic desèrtic)

DESÈRTIC

D'erosió

- Regs: és una superfície del desert que està cuberta per fragments de roques



- Monts illa(també en domini climàtic selvàtic)

De sedimentació

- Glacis

(també en domini climàtic selvàtic)

- Planes endorreiques

TEMPERADA

OCEÀNIC, CONTINENTAL, MEDITERRANI

D'erosió

- Xaragalls i barrancs

- Valls en V

- Carst normal

De sedimentació

- Terrasses

- Al·luvió

Polar i Alpina

GLACIAL

D'erosió
- Llacs de sobreexcavació



- Valls en U



- Paviments estriats



- Roques moltonades




De sedimentació

-Cordons morenics



- Drumlins



- Eskers





PERIGLACIAL

D'erosió
-Crestes

- Agulles glacials

De sedimentació

- Loess

- Tarteres

Delta del Nil

FORMACIÓ

El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani. Està situat al nord d'Egipte i té forma de la lltre Grega Delta (Δ). D'aquest fet prové el nom donat pels antics grecs. És un dels deltes més grans del món, incloent aproximadament des d'Alexandria a l'oest a Port Saïd a l'est, a la costa mediterrània, i fins a la ciutat d'El Caire pel sud. Aproximadament, el delta fa de nord a sud 160 km de longitud, i té, d'est a oest, uns 240 quilòmetres de costa. És una regió fèrtil, molt apta per a la agricultura i densament poblada. En l'Antic Egipte aquestes terres eren denominades el Baix Egipte.

MAPA
Escala: 100Km